De ben segur que La Col·laboradora d’Empar Moliner no decebrà als seguidors de l’escriptora i columnista. En aquesta ocasió Moliner canvia el relat per una novel·la protagonitzada per una dona de mitjana edat, ex cocaïnòmana, que es guanya la vida com a negra literària. La col·laboradora és un dona separada de 45 anys que s’enfronta –no sempre amb èxit- a les seves pors i misèries com ara separar-se de la seva filla petita.
Mordaç, irònica i tan políticament incorrecte com sempre, Moliner retrata –mossega- un món editorial corcat i enredat en un entramat d’interessos obscurs i actituds reprovables que també esquitxen a polítics i periodistes. A La Col·laboradora resulta fàcil reconèixer-hi personalitats assídues dels mitjans i és que Moliner insisteix que la novel·la no és autobiogràfica però descriu ambients que coneix bé.
Tot i tractar-se d’una novel·la, als lectors dels relats de l’escriptora els agradarà trobar-hi el mateix estil sarcàstic, la mateixa queixalada irònica amb que és capaç de riure de tot i de tothom. Després de guanyar el Pla l’any 2000amb Feli, esthéticienne, Moliner canvia de format i estrena editorial amb una bona aposta que probablement tindrà continuïtat.
Júlia Tardà
Títol: La col·laboradora
Autors: Empar Moliner
Editorial: Columna
ISBN: 978-84-664-1493-7
Any 2012
Pag. 320
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada