Vaig ser un dels vint-i-tres milions d’espectadors que entre el 2001 i el 2002 van anar al cinema a veure la nova entrega de l’estudi Ghibli: “El Viatge de Chihiro”, amb tant sols sis anys. Va ser una experiència nefasta; nit rere nit somiant amb espectres sense fisonomia, masses amorfes que cobraven vida... mai havia passat tanta por. No he estat capaç de tornar-la a veure fins aquest estiu, i me’n penedeixo de no haver-ho fet abans. “El Viatge de Chihiro” és una fascinant odissea on una nena consentida i protegida dels perills de la vida s’enfronta als seus temors tant sols amb el seu instint i valor, transformant de cap a peus la seva forma de ser. És una oda a la transició en que un deixa de ser nen per adquirir responsabilitats.
Hayao Miyazaki, director del film i màxim responsable de l’estudi Ghibli, resumeix l’escènica de l’obra a la següent declaració: “He creat una heroïna que és una noia corrent, algú amb qui el públic pot simpatitzar. No es una història en la que els personatges creixin, sinó una historia en la que poden extreure el que porten dintre, degut a circumstàncies particulars. Vull que els meus joves amics visquin així i crec que ells, igual que jo, tenen aquest desig.”
Però “El Viatge de Chihiro” no és més que una gran gota dins el mar d’impressionants produccions de Hayao Miyazaki, la majoria de les quals estan enfocades a un públic infantil tot tractant temes amb substancial contingut; la responsabilitat en el cas de “El Viatge de Chihiro” (2001), l’antibel•licisme a “Porco Rosso” (1992), la relació entre l’home i la natura a “La Princesa Mononoke” (1997)... la qual cosa ha ocasionat que no només siguin films atractius pels infants de tretze anys sinó que també pels adults de seixanta-cinc.
Malauradament, i em dol acabar així, fa exactament un any que Miyazaki va anunciar la seva retirada com a director de projectes d’animació i tant sols fa un mes que l’acadèmia de les arts i les ciències de Hollywood va anunciar que premiarà a Miyazaki amb l’Oscar honorífic per a tota la seva trajectòria.
A partir d’ara ens tocarà repassar insaciablement els films de Miyazaki i esperar que, algun dia al anar al cine, veure un gran pòster amb lletres daurades anunciant: “Hayao Miyazaki’s new film. Coming soon!”.
CARLES TAMAYO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada