L’editorial Adesiara seguint la seva política de rescatar de l’oblit obres que en el seu temps van ser populars, ara ens presenta aquesta peça teatral estrenada el 1903 al Teatre Romea amb un èxit indiscutible.
En un context en què els treballadors, si no se'ls acomiadava abans, treballaven fins a la seva mort.
Aquesta obra ens presenta a dos homes de 70 i 65 anys que són acomiadats perquè ja no produeixen al ritme dels joves i la sortida que els queda és viure a costa dels fills, posar-se a captar el carrer o l’asil.
Cal tenir en compte que la creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis és del 1904 i fins a quatre anys més tard no es va crear l’Institut Nacional de Previsió. En aquest context l’autor primer ens presenta a la família dels dos afectats i el seu entorn per passar al moment de l’acomiadament i el plantejament de la recerca de possibles solucions.
L’èxit d’aquesta obra va ser de tal magnitud que el 1926 l’Institut Nacional de Previsió concedir la Medalla d’Or. Pel que fa a l’autor nascut hem de remarcar que va contribuir a la renovació teatral portant el teatre català al nivell de l’europeu.
Les seves obres es desenvolupen al tombant del XIX/XX, època de conflictes socials que queden reflectits en les seves obres. La popularitat d’aquest autor va traspassar fronteres com és el fet del reconeixement per part del Govern francès, que en 1921 el va distingir com a cavaller de la Legió d’Honor.
Va rebre nombroses distincions i el més important el reconeixement del poble com va ser la demostració en el dia del seu enterrament al cementiri de Sant Andreu Palomar el 1928 amb una comitiva des de El Clot de més de 100.000 persones.
Una lectura que ens ajuda a saber d’on venim i que agradarà a tots els preocupats per les qüestions socials.
Bona lectura.
Eugénia Ros
Ignasi Iglesias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada