'Tots els dimonis són aquí' de Pere Antoni Pons

Tots els dimonis són aquí 
Pere Antoni Pons
Editorial Empúries 
Data de publicació 2011
ISBN 978-84-9787-691-9
Pàgines 184 Pags

Tots els dimonis són aquí (Editorial Empúries) és la segona novel•la de Pere Antoni Pons després de La felicitat dels dies tristos (2010). El protagonista és Ricard Rosenthal, un jove professor universitari marcat per una tragèdia personal que encara no ha pogut superar.  Un dia, Ricard demana al director del diari en què col•labora com a crític literari que l’enviï a Mallorca a investigar la desaparició d’una noia, la Clàudia, que ben aviat sabrem que era alumna seva. Un cop al poble natal de la noia, on tot sembla tranquil i mai no passa res, anirà descobrint les relacions de diferents vilatans amb la noia desapareguda i coneixerà una inquietant llegenda local sobre injustícies i càstigs.

Tots els dimonis són aquí té elements de novel•la negra: s’hi investiga una desaparició, però el protagonista no és detectiu ni policia. Els diàlegs no són naturals, sinó que estan al servei de l’estructura narrativa, com a les novel•les negres nord-americanes. Hi ha un toc de fantasia al voltant d’una sagnant llegenda local, que podria ser la única explicació possible per a una desaparició que ningú s’explica. I, finalment, és una novel•la de personatges, en aquest cas de personatge: l’autor radiografia en Ricard i ens mostra les seves pors, pensaments i reflexions al voltant de la gelosia, la traïció, la injustícia i la pèrdua.
L’estructura de la novel•la també és inclassificable, ja que funciona com un interrogatori al director del diari en què col•labora en Ricard. Durant el relat, la informació procedeix de diferents fonts: els mails i les trucades d’en Ricard i la informació de primera mà que el mateix director obté quan viatja personalment a l’illa, però totes les veus estan cohesionades per la figura del director, que és el conductor del relat.
Tots els dimonis són aquí és tota una descoberta: la construcció de l’edifici narratiu és impecable, el ritme no decau en cap moment i al final el lector, li hagi agradat o no la història, ha de quedar per força satisfet en veure que totes les peces encaixen.

Marta Planes