‘Els Ballets Russos de Diaguilev, 1909-1929. Quan l’art balla amb la música’

Serguei Diaguilev (1872-1929) va ser una figura enigmàtica que a dia d’avui encara segueix sent un misteri en molts aspectes de la seva vida privada. No obstant, en l’àmbit professional va ser un gran empresari rus que va revolucionar el món de la dansa a principis del segle XX. ‘Els ballets russos de Diaguilev’ ens mostra les obres, el vestuari dels ballarins i els cartells de les danses que van representar els Ballets Russos, la companyia de ballet que va crear Diaguilev l’any 1907. Aquesta exposició consisteix en una ruta per l’evolució dels Ballets Russos, des del seu exitós inici i la seva consagració com a companyia independent l’any 1911 fins la seva desaparició amb la mort de Diaguilev a Venècia  l’any 1929.
Als Ballets Russos es van formar els millors ballarins i coreògrafs, d’entre els quals destacaven especialment Anna Pàvlova i Vàtslav Nijinski, que va ser durant una època l’amant de Diaguilev, qui era obertament homosexual. Juntament amb el director artístic de la companyia, Leon Bakst, Diaguilev va promoure una dansa que arribés al públic general i no només a les elits. Per això, va començar a oferir representacions de ballet als teatres i no només a les sales d’òpera, a les quals tenia accés només l’aristocràcia. L’any 1909 la companyia de Diaguilev va fer la seva primera presentació recollint un gran èxit internacional i, des d’aleshores, Diaguilev va començar a créixer i consolidar-se com a empresari innovador que podia aportar grans idees al món de la dansa. Els Ballets Russos van representar obres tan cèlebres com ‘El sombrero de tres picos’, de Manuel de Falla o ‘La bella dorment’, de Txaikovski. Però el compositor amb qui més va col•laborar va ser Ígor Stravinski, que va composar ‘L’ocell de foc’ (1910), ‘Petruixka’ (1911), ‘La consagració de la primavera’ (1913), ‘Pulcinella’ (1920) i ‘Les noces’ (1923).
Una part de l’exposició es centra en l’activitat dels Ballets Russos a Espanya. La companyia va aterrar a Madrid i Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) amb el recolzament del rei Alfons XIII i hi va tornar durant la dècada dels anys 20. A Barcelona, de fet, hi van tenir tant d’èxit l’any 1917 que van tornar-hi sovint fins el 1927, dedicant la temporada de primavera del Liceu al ballet. Diversos artistes espanyols van col•laborar amb els Ballets Russos: pintors com Joan Miró i Pablo Picasso, que van dissenyar vestuari i decorats, i compositors com Manuel de Falla.
El ballet que promovia Diaguilev era vistós, amb un aspecte visual i musical renovat i tenia un encant que va atraure a molts artistes de l’època. Malgrat tot, els darrers anys que va viure la companyia no van recollir el mateix èxit que durant els seus inicis perquè sovint el públic considerava que els seus espectacles eren massa intel•lectuals. Però els Ballets Russos va esdevenir la companyia més influent del segle XX i encara avui dia molts aspectes del ballet estan marcats per la seva influència. Diaguilev li va dir un cop al rei: “Majestat, jo sóc com vostè. No treballo, no faig res, però sóc indispensable”. Potser és la definició que més li escau.

Laura Mas


De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 22 h. 
Preu: Activitat gratuïta
CaixaForum Barcelona. Av. Ferrer i Guàrdia, 6-8.