El muelle de Ouistreham
FLORENCE AUBENAS
Crónicas Anagrama
Nombre de pàgines:237
Primera edició: setembre 2011
ISBN: 978-84-339-2594-7
Florence Aubenas presenta en aquest llibre un interessant reportatge digne del millor periodisme d’investigació i fidel als principis deontològics de la professió. Després de patir un segrest de més de cincs mesos a Bagdad, aquesta periodista francesa va decidir canviar temporalment de vida per ficar-se a la pell d’una dona de 50 anys, divorciada, sense estudis i a l’atur. Sense canviar però la seva identitat- pràcticament ningú la va reconèixer malgrat conservar nom i cognom- es trasllada de París a Cahen, una localitat de 100.000 habitants, on s’instal·la durant sis mesos. Durant aquest període Aubenas es dedica a conèixer la realitat quotidiana dels més afectats per la crisi, aturats i treballadors precaris amb qui conviu i comparteix misèries.
Al llibre la periodista retrata de forma eloqüent els aspectes, sovint perversos, d’un sistema desbordat per la situació, incapaç de donar resposta a les necessitats reals d’una part de la població que es desespera a les cues del servei públic d’ocupació. Aubenas explica les vicissituds amb que topa mentre cerca feina i la precarietat dels contractes que aconsegueix després superar negatives diverses que l’adverteixen que amb la seva edat i el seu currículum no té res a fer. Com la resta de gent que coneix, Aubenas no es rendeix fàcilment- com si es tractés de la vida real- i acaba netejant un transbordador que creua el Canal de la Manxa. El lector no romandrà indiferent a la descripció que la periodista va desgranant d’aquesta feina ja que recorda- i denúncia- la precarietat i els abusos comesos, i que provoquen que hi hagi gent que per sobreviure arribi a tenir fins a 3 feines fragmentades.
El muelle de de Ouistreham és un excel·lent reportatge, que en la seva edició novel·lada, en pot resultar en algun moment, una mica reiteratiu però que sense dubte és un retrat humà commovedor i exquisidament rigorós.
Gràcies, amic Xavier, pel teu missatge. Espero seguir aprenent la bella llengua catalana gràcies als meus aventures per Vic,
ResponEliminaAntonio
Gràcies, Xavier. És sempre interessant llegir aquestes ressenyes literàries.
ResponElimina