Anna Maria Villalonga coordina un llibre de relats de novel·la negra en català escrits per dones. En ell podem trobar histories de Margarida Aritzeta, Teresa Solana, Carme Torras, Maria Carme Roca, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Vallejo, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Diaz-Roig, Mònica Batet i de la mateixa Anna Maria Villalonga. Diferents estils i temes donen qualitat a aquesta original compilació de Llibres del delicte.
Com va néixer la idea de crear un llibre d’autores dones de novel•la negre en català?
Davant del reiterat comentari en tots els festivals, trobades i conferències en el sentit que actualment no hi ha gaire dones que es dediquin al gènere en català, Marc Moreno, de “Llibres del Delicte”, va tenir la idea de fer una antologia de relats en català escrits exclusivament per dones. Volia demostrar que, si tenen ocasió, les autores “maten”. Em va plantejar el projecte i em va proposar coordinar-lo. No cal dir que em va entusiasmar. I dit i fet.
La varietat de les autores, tant en procedència com en estil literari, li ha fet reflexionar sobre la poca divulgació de la novel•la negra femenina al nostre país?
No crec que existeixi una “novel•la negra femenina”. Efectivament, la novel•la negra en llengua catalana pateix una manca de divulgació. Es poc coneguda perquè no es promou com caldria ni es valora com es mereix. Però aquesta situació no té res a veure amb el sexe dels autors. El problema és molt més complex. És un problema d’apostar per la creació autòctona en comptes de potenciar les traduccions d’obres foranes, que es llegeixen moltíssim. Els nòrdics, els anglesos, els americans... arrasen en les vendes, mentre que els autors catalans (i castellans també, no creguis) es moren de fàstic. I en tenim de boníssims, que quedi clar. Es tracta d’una circumstància difícil de capgirar, però s’ha d’intentar. Per això n’hi ha uns quants que estem lluitant en aquesta direcció. Un gènere dels més consumits del món, hauria de poder reeixir també en la nostra llengua.
Quin va ser el criteri per fer la selecció de les escriptores?
El criteri era cercar autores potents, que poguessin mostrar la diversitat de registres i de veus que la literatura catalana posseeix. Totes van acceptar el repte amb molta il•lusió, desinteressadament i amb un gran interès. La veritat és que la heterogeneïtat del resultat corrobora la idea primera. Crec que tenim tretze relats molt diferents i rics, que suggereixen moltíssimes coses.
Hi ha escriptores consagrades i joves promeses en la tria. Es optimista amb la salut de la novel•la negra escrita en català?
Sí, sóc optimista pel que fa a la producció. Tenim bons autors, això està claríssim. No sóc tan optimista en relació amb l’estat general de la qüestió, tal com he comentat abans. El problema no el tenim en la creació, que té bona salut, sinó en la divulgació, la visibilitat, la promoció, la distribució. El repte és aconseguir prestigiar el gènere en català i que la gent li faci confiança i el llegeixi. Cal deixar enrere aquell complex tan típic de pensar que tot allò que ve de fora és millor.
Al llibre trobem des de crims domèstics fins a salvatjades terribles. Quin creu es el límit de la novel•la negra?
El límit de la novel•la negra, i de tota obra literària, és la versemblança. La història ha de ser creïble per al lector, sempre. Si no, la cosa no rutlla. Fixa’t que parlo de “versemblança” i de “credibilitat”. No parlo de “realitat”. Hi ha molts fets de la vida real que no funcionen en la ficció. Si em parles dels límits en el tipus de crims, no crec que hi hagi límits. Un crim casolà també pot resultar duríssim. En realitat, tot depèn de la reacció que l’escriptor vulgui generar en el receptor. Hem de tenir present que, sovint, el crim és només un instrument. Un pretext. Una via per analitzar o mostrar qüestions socials o humanes molt més transcendentals, molt més importants.
És el tercer llibre d’una editorial nova ‘Llibres pel delicte’ encapçalada per Marc Moreno. Com ha estat la experiència de treballar amb ells?
Molt bona. “Llibres del Delicte” ja va néixer amb la idea de lluitar pel gènere i aquest és l’objectiu al qual encaminen els esforços. En Marc i jo ens hem entès molt bé i hem resolt amb humor totes les situacions i problemes que s’han anat plantejant. Un volum com aquest dóna molta feina, no t’enganyaré, però és una experiència literària i humana absolutament extraordinària.
Xavier Borrell
ELLES TAMBÉ MATEN
Edició d’Anna Maria Villalonga
Pàgines: 210
Enquadernació: rústica amb solapes.
Mides: 13’5 x 19’5 cm
Preu: 13’95€
ISBN: 978-84-941064-1-5
18 de desembre a la venda
Sabeu que em passa quan feu les entrevistes a l'Anna? Que sento la seva veu quan llegeixo les respostes! És tan vital aquesta dona que transmet energia!
ResponEliminaReferent a l'entrevista, bones les preguntes i millors les respostes!
Compraré el llibre!
Genial entrevista. Da gusto leer una entrevista cuando encuestador y encuestado están a la altura suficiente como para hablar como sabios de un género que conocen y dominan. Brillante. Gracias.
ResponEliminaMuchas Gracias a los dos
ResponEliminaA mi em passa com la Tura... Sembla que estigui parlant amb l'Anna... escoltant-la embadalida en una de les presentacions dels llibres.... Felicitats per aquest fantàstic projecte!
ResponEliminaGràcies a tothom. Espero que en gaudiu molt.
ResponElimina