L'escriptor Xavier Gual amb Off the record parla del boom inmobiliari a través de la seva protagonista en un llibre trepidant, mirall d'una época molt moguda. Amb aquesta entrevista fem un tast delque trobarem al llibre.
Com definiries l’Anabel Rodríguez, la protagonista de la teva novel·la Off the record?
Com una noia valenta, decidida, que vol demostrar que ha valgut la pena estudiar periodisme i que està preparada per a treballar i ser una gran professional. Desitja arribar molt lluny, però encara és jove i inexperta. És una dona que no vol renunciar a res,que ho vol fer tan bé com qualsevol home, i això li pesa molt, perquè viu constantment estressada, d’aquí cap allà, sempre rere la notícia. Es bloqueja quan s’adona que potser haurà de triar entre el sacrifici d’una professió molt exigent i la vida sentimental amb la parella.
Podries explicar quin és el dilema professional que ha d’encarar l’Anabel?
Descobreix un cas de corrupció a l’ajuntament de Sant Martí gairebé per accident, amagada sota la taula de la sala de plens. La descobreixen i li exigeixen que mantingui l’off the record, que guardi en secret la informació que sap. El seu dilema és, evidentment, ser una bona professional i jugar-se la feina i el físic investigant el cas o callar i fer veure que no ha passat res. El que l’Anabel no s’espera és que els inculpats també la vulguin fer còmplice oferint-li feines millor remunerades que la que té.
Com afecta aquest problema la seva vida familiar?
L’Anabel s’estima molt a la seva parella, l’Òscar, que treballa de professor de secundària. Es troben amb horaris laborals molt diferents i això genera friccions. Tot i que l’Òscar intenta fer costat a l’Anabel i acompanyar-la en situacions molt compromeses, d’alguna manera la pressiona perquè triï entre feina o família. És una relació que vols que funcioni, però no tot depèn d’ells dos.
Creus que la corrupció dels alts càrrecs municipals lligats als projectes urbanístics és tan generalitzada com sembla? Creus, com tanta gent, que “no hi ha un pam de net”?
Quan jo treballava de periodista en gratuïts com el de l’Anabel no disposàvem de prous recursos com per fer periodisme d’investigació. La qüestió era parlar de les festes majors i les obres que feien els ajuntaments. Sí que és cert que la primera dècada del segle XXI el paisatge estava ple de grues. Jo, que visc a Sabadell, en aquella època podia comptar fins a catorze grues des de la finestra del menjador. Després ja sabem com han acabat aquests casos. Crec que vaig tractar amb molts polítics municipals que em van semblar honestos, la majoria estaven de pas, tenien les seves empreses o feines i no em semblava que s’hi haguessin posat directament per diners. Una altra cosa és que el diable amb corbata els truqués a la porta. Però d’altres no, i aquests ens han fet molt de mal. Els comercials on treballava van preveure que explotaria la bombolla immobiliària molt abans que els governants s’atrevissin a comunicar-nos el problema.
De quina manera determina el poder polític i econòmic el paper dels mitjans de comunicació?
El poder polític ho vol tenir tot sota control, saber si ets amic o enemic els tranquil·litza. Els mitjans són un altaveu potentíssim i s’obsessionen en que els facin costat, per exemple concedint subvencions o pagant publicitat. Només mirant les portades dels diaris pots saber per quin partit simpatitzen. Amb el gratuït on treballava podíem criticar puntualment un ajuntament, però sabíem que el principal ingrés de publicitat venia precisament d’ells. Per sort, amb les xarxes socials el panorama ha començat a canviar. Pots trobar informació que cap mitjà tradicional tindrà valor, ni les mans lliures, per difondre-ho. Per això ara tenim més que mai la sensació que el sistema està podrit, però en realitat s’estan denunciant pràctiques delictives que venen de lluny.
Com definiries la tasca primordial d’un/a periodista?
Fer d’altaveu del que està passant. Afrontar la informació amb el màxim de rigor i no deixar-te endur pels instints ni per les primeres impressions. Quan havia d’informar sobre un problema entre dues parts, recordo que quan m’entrevistava amb la primera tenia clar que estava amb la raó, però quan ho contrastava amb la segona tot canviava completament. Això és el periodisme, transmetre la complexitat humana i, si es pot, analitzar-la com a professional de la informació amb la màxima llibertat.
Com a periodista has patit en alguna ocasió la pressió del mitja pel qual treballaves a l’hora d’abordar un tema?
En alguns casos polèmics sí, em pressionaven des de dins i des de fora perquè no volien males interpretacions o difamacions que poguessin comportar posteriors denúncies o fins i tot judicis. Cada frase que escrivia s’analitzava amb lupa. Com es comenta a la novel·la, tots els periodistes saben perfectament allò què no poden dir en el mitjà on treballen i no cal que els ho prohibeixin perquè ja s’apliquen l’autocensura. Per a la majoria, amb la feina no s’hi juga.
Empar Fernández
OFF THE RECORD
Autor: Xavier Gual
Pàgines: 263
Enquadernació: rústega.
Mides: 13’5 x 19’5 cm
Preu: 15’95€
ISBN: 978-84-941064-6-4
Juny 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada