dimecres, 10 d’octubre del 2012
'Somnis de Felicitat / Sueños de Felicidad' - Lisa See
Amb Somnis de Felicitat (Columna), Lisa See torna al terreny que coneix i que li ha donat èxit mundial: la culltura xinesa. L’autora de Flor de Neu i el ventall secret i El pavelló de les Peonies retrata en aquesta ocasió el drama familiar i personal de dues dones a la Xina revolucionària de Mao . De fet, Somnis de felicitat és una seqüela de la darrera novel•la de See, Les noies de Xangai, però es pot llegir de manera independent. A l’any 1957 la Joy, una noia nord-americana d’ascendència xinesa que viu a Los Angeles, veu com tot al seu voltant s’enfonsa: qui creia que era el seu pare, que s’ha suïcidat, no ho és; la seva mare és en realitat la qui es pensava que era la seva tieta. A més, se sent culpable de la mort del seu pare, que era al país en situació il•legal, perquè pensa que va atreure l’atenció de la policia sobre la seva família apuntant-se a l’Associació Democristiana d’Estudiants Xinesos, considerat per l’FBI una tapadora d’activitats comunistes (són els anys del machartisme).
Per tot plegat, pren la decisió de viatjar fins a la Xina per trobar el seu pare de veritat i, sobre tot, trobar-se a ella mateixa. Creu que la Xina podria ser la seva veritable casa i hi viatja amb la il•lusió i la ingenuïtat que només es pot tenir als 19 anys. Quan arriba a Xangai, troba el seu pare, un artista que s’ha hagut de sotmetre al règim i està a punt de viatjar al camp per ensenyar art als camperols. A la vila del Drac Verd, Joy troba una comunitat de grangers que la sedueix per la seva forma de viure i compartir-ho tot i coneix l’amor amb Tao. D’altra banda Pearl, atemorida per la seguretat de la Joy i per la seva fugida sobtada decideix tornar a la Xina, on no ha estat des de fa vint anys i es tropa amb la seva ciutat, Xangai, que és molt diferent de quan va marxar. Casa seva ha estat col•lectivitzada i ha de treballar recollint papers al carrer. També s’ha d’enfrontar a la trobada amb el pare de Joy, l’únic amor de la seva vida, tot i que ell sempre ha estimat la seva germana May.
Quan Pearl aconsegueix veure la Joy no la pot convèncer que torni als Estats Units i ella també decideix quedar-se, en una prova d’amor que només és capaç de fer una mare. Ben aviat totes dues són víctimes d’un fet històric força desconegut a Occident: el Gran Salt Endavant promogut per Mao, que va suposar la col•lectivització de l’agricultura xinesa i que va desembocar en una brutal epidèmia de fam que va matar uns 45 milions de persones. La vila del Drac Verd passa a formar part de la comuna popular número vuit de la Dent de Lleó i el cap de brigada Lai necessita demostrar que la seva comunitat és la més productiva. Seguint directrius del partit, els camps es planten tant que després no es pot aprofitar la collita, tots els articles d’acer s’han de fondre, es prohibeix cuinar a casa i tenir-hi menjar... L’organització ideal de la comuna es desfà poc a poc a mesura que comencen a escassejar els aliments i poc a poc, la Joy va perdent la seva ingenuïtat i idealisme. Tot i que viuen sota un règim polític que es proclama igualitari, la dona continua sent l’últim reducte de la societat i el sistema segueix alimentant la misèria dels més pobres i beneficiant els rics.
L’autora ho il•lustra amb exemples que fan posar la pell de gallina i la situació límit a la que arriba Joy enganxa el lector, que no pot evitar devorar pàgina rere pàgina mentre pateix per la vida dels personatges. L’autora sap com atrapar el seu públic amb un relat dinàmic i potent, tot i que sense complicacions literàries.
Marta Planes
Títol: Somnis de felicitat / Sueños de felicidad
Autora: Lisa See
Any de publicació: 2012
Editorial: Edicions 62 / Bruguera
Pàgines: 416
ISBN: 9788429769692 / ISBN 9788402421296
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Popular
-
Calamaro regresó a Barcelona de forma triunfal tras su última aparición en estas tierras en una sala Razzmatazz a reventar el pasado 20 ...
-
Una mujer es asesinada en Estocolmo en, digamos, extrañas circunstancias. No quiero dar detalles, pero la cosa tiene que ver con un truco de...
-
La protagonista de La hija extranjera, la nueva novela de Najat El Hachmi (Nador, Marruecos, 1979) es una chica que justo acabó la se...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada