Ha tornat, de Timur Vermes és el primer volum de la nova col•lecció Astrakan que Columna Edicions i Minoria Absoluta dediquen a l'humor "per a tots els públics, amb títols actuals i recuperacions".
Qui ha tornat és ni més ni menys que un dels personatges més terrorífics del segle XX, Adolf Hitler. Un dia de 2011, en un descampat als afores de Berlín, el Führer recupera la consciència i, amb la idea que encara es troba al 1945, comença a caminar per la ciutat. Però de seguida es fa evident que alguna cosa no encaixa: no hi ha avions enemics, el seu búnquer ha desaparegut, uns joves que juguen tranquil•lament a futbol se li adrecen sense cap respecte i la ciutat no és aquella massa grisa i enrunada que recordava, sinó un allau de llum i color. Quan Hitler comença a assumir que realment és al 2011, ha d'adaptar-se a un món on ja no té cap poder amb la idea, però, de reconstruir el seu partit i el seu imperi. La seva evident semblança amb el líder nazi i els seus dots d'orador propicien que el contractin per a un programa humorístic de televisió, on no deixa indiferent a ningú.
La novel•la de Vermes conté fragments hil•larants, sobretot els moments en què Hitler pren contacte amb el món actual i descobreix (o redescobreix) la ràdio, la televisió, els cotxes, l'ordinador, el teléfon mòbil, així com també quan formula els seus abrandats discursos que el públic interpreta com si fossin monòlegs del Club de la Comedia. Però a més de fer riure al lector, Vermes li planteja un dubte moral ja que en alguns moments Hitler li desperta compassió i, fins i tot, li cau simpàtic, tot i que de tant en tant alguna de les seves contundents teories sobre la raça ària, el paper d'homes i dones, la immigració o l'ordre públic, ens fan tornar a la realitat.
També són colpidors els diagnostics que fa el Führer sobre com ha evolucionat la societat: "El resultat hauria estat ben igual si el país s'hagués deixat en mans d'una horda de micos degenerats: ben segur que se n'ahurien sortit millor... hi havia un exèrcit de milions dautrats i una ràbia muda en el si de la població, una insatisfacció amb els edeveniments que em recordava el 1930, amb l'única diferencia que llavors encara no existia aquesta nova denominació tan encertada del desencís amb la política."
"Les transaccions es portaven a terme en una moneda artificial denominada euro que tal com esra d'esperar despertava una enorme desconfiança. Fos qui fos el que havia iniciat la mesura, jo ja l'hi hauria pogut advertir de seguida per endavant."
"Al capdavant del país hi havia una dona rabassuda que irradiava una aura tan digna de confiança com un desmai."
"Un portugès, un grec i un espanyol van a un bordell. Qui paga? Alemanya."
El gran llast d'aquesta novel•la, però, és l'excessiva llargada (413 pàgines), que propicia diverses caigudes de ritme. El gag inicial, el punt de partida (com reaccionaria Hitler si veies com és el món ara), perd la gràcia per esgotament.
Marta Planes
Ha tornat / Ha vuelto
Timur Vermes
Astrakan / Seix Barral
Data de publicació: 10/09/2013
416 pàgines / 384 págs.
ISBN: 978-84-664-1716-7 / ISBN: 9788432220364
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Pilar Estelrich Arce
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada