Per sempre / Para Siempre - Susanna Tamaro

Per sempre / Para Siempre 
Susanna Tamaro
Columna / Seix Barral
Any 2012
pag. 200 / 192
Isbn 978-84-6641-469-2 / 978-84-322-1406-6

Per sempre, és l’última novel•la de l’escriptora italiana Susana Tamaro. El protagonista és Matteo, que ha deixat la seva feina de cardiòleg i el seu pis a Roma i viu com un ermità enmig de la natura, amb l’única companyia dels animals i el silenci dels boscos. Fa quinze anys que va perdre la seva esposa Nora i el seu fill de tres anys en un accident i no passa ni un dia sense recordar-los. Parla amb la seva dona, evoca moments bons i dolents de la seva relació, lamenta coses que no li va dir i es retreu no haver pogut fer res per evitar el que va passar.
  Tamaro fa servir la trama com a excusa per reflexionar sobre la vida, la mort, l’amor, la pèrdua, el dol... té poca importància el contingut (llevat d’una sorpresa que l’autora li reserva a en Matteo, al final) i molta les reflexions dels  personatges sobre el que els ha passat, sigui a ells mateixos o als altres. Qui hagi llegit alguna obra de Susanna Tamaro (sobretot l’arxiconeguda Vés on et porti el cor i la seva segona part Escolta la meva veu però també altres com Anima Mundi o Per a una veu sola), sabrà a que s’enfronta abans d’obrir el llibre: filosofia per a tots els públics.
El tema principal és la mort i el procés de dol dels que queden vius: els creients es refugien en la religió, altres busquen noves motivacions en la seva vida, en Matteo, després de provar l’alcohol i una relació amb una altra dona, acaba trobant la pau vivint en harmonia amb la naturalesa.  L’autora convida el lector a enfrontar-se amb un tema amb el qual més tard o més d’hora tots ens hem d’enfrontar: la desaparició dels éssers estimats i la manera d’omplir el buit que ells deixen. També ens fa reflexionar sobre la precarietat de l’existència humana: una família feliç queda destruïda en segons.  Amb un estil líric però de lectura fàcil, l’autora tracta temes recurrents en la seva obra: l’amor per la natura, les relacions sovint conflictives entre pares i fills, la soledat, el sentit de la vida, la recança del que no hem fet o dit, l’existència de Déu...
En resum: més del mateix per als qui hagin llegit Ves on et porti el cor i Escolta la meva veu, però una novel•la de lectura ràpida i agradable, que toca la fibra del lector, per als qui no coneguin Tamaro o vulguin tornar a submergir-se en el seu univers.

Marta Planes