Un cop comença l´obra som transportats, de manera eficient i màgia, als anys 60. Amb el so de la música rock, de l´estil californià envers la vestimenta , les aficions d´aquell moment, imatges pacifistes i de les ànsies de saber i de donar veu a tot lo que ha estat callat fins tant de temps, ens trobem amb aquesta obra carregada d’ energia i que promet des de els primers minuts en escena. La guerra de Vietnam i les marxes antiracistes del Dr. Luther King son a totes les converses del mon i els espectadors som partícips, ràpidament, de on ens volen situar.
Ron Jones, un jove i carismàtic professor d´un institut, intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu a l´alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme , als camps de concentració i a l’ extermini. Per fer-ho se li acudeix un experiment distint e inusual: durant diverses setmanes els alumnes i cadascú representant un paper intens e identificable dins uns estereotips de classe, hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins i en primera persona: què és convertir-se en part d´un grup totalitari? Com et sents formant part d´una comunitat? Ells accepten al principi en desgrat, però es interessant com aquest entusiasme va progressant, fins al punt que el petit experiment corre el risc d’escapar-se de les mans de Jones i de fer mal us d’ell.
El 1976, el professor nord-americà Ron Jones, va recollir en la novel•la curta Take as Directed , l’experiment real que havia realitzat el 1967 a la Cubberley High School de Palo Alto, a Califòrnia. A mes, al 1981, la marració es va publicar dins del recull No Substitute for Madness sota el títol The Third Wave. L’Onada es per tant, un magnànim espectacle creat pel director teatral Marc Montserrat Drukker i Ignacio Garcia May, a partir de l´experiment autèntic i real que va portar a terme aquest professor nord-americà.
A diferència d’altres projectes anteriors inspirats en aquesta historia, com per exemple la pel•lícula alemana Die Welle (2008), l’obra vol mostrar-nos, a traves del text original, el resultat d’ aquesta investigació exhaustiva i consignant. El propi Ignacio García ens explica: “Per això ha estat necessari invertir un llarg període d´estudi i reflexió sobre els materials, que , en cas del Marc Montserrat, han estat diversos anys”. A mes, han tingut contacte amb el propi professor Ron Jones i d’ alguns alumnes participants del propi experiment.
De la mà de artistes coneguts com: Boris Cartes, Malcom McCarthy, Marta Ossó, Alba Ribas, Andrea Ros, Martí Salvat, Joan Sureda i d’un magnífic e inigualable paper de Euardo Farelo com a professor, que ens deixa a tots bocabadats. M’agradaria recalcar, però, el paper interpretatiu de Eduardo Farelo, ja que es capaç de transmetre’ns l’angunia, l’esforç i el patiment com a principal creador d’aquest moviment. També de la responsabilitat que sent que té i de com s’han portat a terme els seus plans, només donant la idea inicial i empenta. Tots els intèrprets ens fascinen en aquesta obra intrigant i participativa, ja que tu mateix comences a formar part de l´onada i de tot aquest moviment. Aquest moviment et xucla, sense adonar-te. Es un experiment fantàstic, per entendre realment com una persona pot canviar formant part d’un grup, d´una comunitat. Ells ens ho fan creure i ho aconsegueixen.
Així que si voleu formar part d’aquest meravellós experiment , a través d´aquets grans intèrprets i dels creadors : Marc Montserrat Drukker e Ignacio García May, no us perdreu l´obra de l’Onada al Teatre Lliure. Teniu fins el 7 d´abril. I no espereu, ja que aquesta obra, no te cap possible desestimació.
Isa Najas
intèrprets
Boris Cartes Steve / Eduard Farelo Ron Jones / Malcom McCarthy Norman / Marta Ossó Wendy / Alba Ribas Sherry / Andrea Ros Aline / Martí Salvat Robert / Joan Sureda Doug / veu en off Jordi Royo
traducció del castellà Cristina Genebat / escenografia Jon Berrondo / vestuari María Araujo / caracterització Toni Santos / il·luminació Albert Faura (a.a.i.) / so Francisco Grande i Igor Pinto / vídeo Xavier Bergés / documentalista Federico Szarfer
producció Teatre Lliure
Al Teatre Lliure de Gràcia fins el 20 d'Abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada