El mosso d'esquadra Iván Llambí debuta al món literari amb 'Els hereus del Tercer Reich una trepidant història sobre un passat i un present més connectat del que creiem, a la qual no li falta emoció i suspens.
Explica vostè a
la novel·la que es va fer escriptor a base de fer atestats forenses ¿Li posava
creativitat als informes?
Aquesta afirmació és errònia. El que dic és que, per millorar la meva redacció i el meu català per a la instrucció d’atestats policials, vaig decidir inventar-me una història de ficció i corregir les meves errades gramaticals. Un atestat policial de seguretat ciutadana és l’exposició d’un fet verídic, ja sigui a través de la denúncia d’una persona o per l’inici d’ofici d’aquest atestat per part de l’agent. Aquí no hi tenen cabuda les històries inventades (seria una il•legalitat per part de l’agent que ho redacta). El que sí que pot ser inventat és el que el ciutadà ens manifesta
¿Com va néixer la
idea del llibre amb assassinats, ex nazis i la implicació de mitja Europa?
Doncs perquè vaig intentar unir dues de les meves grans passions: la tasca policial i tota la història sobre la segona guerra mundial. El perquè de rondar per tot Europa? Doncs perquè volia que fos una història dinàmica i, quan un grup de nazis forma part de la història, no hauria estat creïble que tot succeís a Catalunya
¿Quant hi ha de
vostè i la seva parella en els dos mossos protagonistes?
En la manera de ser, molt. Ha de pensar que, en un primer moment, aquesta història només anava dirigida a la meva dona perquè m’ajudés a millorar la redacció. Vaig inventar dos protagonistes que eren agents de seguretat ciutadana (com som la meva dona i jo) i vaig pensar que les nostres personalitats, ja per elles mateixes, donaven molt de joc. Així que, més endavant, quan sabia que la novel•la veuria la llum, vaig decidir no canviar res, perquè una part de la gràcia d’aquesta història és la relació tan bona i divertida que tenen els dos protagonistes
¿ha volgut amb
aquesta historia fer un homenatge a escriptors de novel·les e símbols com Dan
Brown o Matilde Asensi?
Un homenatge, no, perquè, com he dit, no la vaig escriure pensant que es publicaria. Però és evident que estic influït per ells, perquè m’encanta la manera directa i senzilla que tenen d’escriure. Amb històries trepidants, amb acció, que enganxen des del primer moment, dinàmiques i plenes de girs, particularitats que crec que trobaran a Els hereus del Tercer Reich.
¿Que opina d’ex
agents els Mossos d’esquadra que ha deixat el cos per dedicar-se a l’escriptura
com Victor del árbol? ¿Li agradaria fer-ho en un futur?
Si no vaig errat, en Víctor del Árbol no ha deixat el cos, sinó que gaudeix d’una excedència. Crec que és totalment legítim que, si no pots compaginar les dues professions, n’hagis d’escollir una i que aquesta sigui la que més t’apassioni. Desconec la situació personal dels altres companys que han decidit dedicar-se exclusivament a l’escriptura. En el meu cas, jo sóc policia vocacional i he descobert també la meva vocació d’escriure novel•les. Espero no trobar-me en la tessitura d’haver d’escollir, però si ho hagués de fer... Si som sincers, és evident que com a escriptor molt probablement no rebria una ganivetada, un tret o m’infectaria amb alguna malaltia contagiosa, i en canvi com a mosso d’esquadra de seguretat ciutadana em pot passar. Tenint una família que m’espera a casa, crec que la decisió seria clara. Però repeteixo, la meva feina m’encanta i espero no haver d’escollir
¿Que pot aportar
un membre del cos policial, que no tingui un escriptor comú de Novel·la negra?
La veracitat en la manera de redactar com treballa la policia del nostre país, en aquest cas els Mossos d’Esquadra. He llegit diverses novel•les en què els policies treballen d’una manera que no s’adequa a la realitat. O, com sempre passa, els policies protagonistes que treballen al carrer tenen una categoria de sotsinspector cap amunt. Amb tots els respectes als comandaments, qualsevol policia sap que, siguis de la unitat que siguis, els que pencant al carrer són agents, caporals i sergents. Per això he volgut, en part, que els protagonistes de la meva història fossin dos agents de seguretat ciutadana
A la trama
apareix el Pantà de Foix, un lloc misteriós com pocs ¿Es per això que l’ha
volgut ficar al llibre?
L’he volgut introduir al llibre per dues raons. L’una, perquè volia que part de la meva història passés a la meva terra. I l’altra, perquè el pantà de Foix està clausurat, no s’hi permet el
¿Tindrem
continuïtat al futur en histories protagonitzades per Ignasi i Laia?
Sí. Tant ells dos com la història que he creat donen peu a una continuació. De fet, això dependrà dels lectors. Tinc la intenció de fer una trilogia, protagonitzada per la Laia i l’Ignasi, entorn d’aquest misteri i d’altres de relacionats amb el nazisme.
¿Va ser difícil
el període des de acabar el llibre fins aconseguir publicar-ho?
Doncs sóc afortunat. Vaig tenir la immensa sort que el meu manuscrit arribés a mans de la meva editora Pema Maymó, que, deixant de banda la feina que s’havia de fer en l’estructura del llibre, va creure en aquesta història i en mi. A partir d’aquí, amb l’ajuda de l’equip de Columna, tot va anar com una seda
Xavier Borrell
Els hereus del tercer Reich
Ivan Llambí
Columna Edicions
Data de publicació: 08/05/2014
288 pàgines
ISBN: 978-84-664-1867-6
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada