'Paraules encadenades' de Jordi Galcerán al Jove Teatre Regina

Un psicòpata té segrestada a la seva darrera víctima. En aquesta ocasió es tracta d’una infermera i psicòloga a la qui ha escollit per un últim macabre experiment:  posar-se a les seves mans per fer una teràpia que el curi del seu desequilibri, ja que admet que no sent cap remordiment un cop ha matat a les seves víctimes. Les tria a l’atzar i les mata sense pietat. No l’immuta res el fet d’assassinar-les. És un acte cíclic que dur a terme cada dia 19 de mes.

Per aquest motiu, abans d’executar-la, li mostra vídeos dels seus anteriors assassinats per tal d’aconseguir que ella li pugui fer un tractament. Inclús li mostra fotografies de les seves víctimes, de les que parla sense cap tipus de compassió ni penediment dels seus actes.

La manté lligada i emmanillada i emmordassada, en un lloc desconegut, d’on ella no es podrà escapar. I li adverteix de bon començament que, al final de tot plegat, la matarà. Però, en un moment angoixós com es troben, decideix jugar a les paraules encadenades, amb l’objectiu de que, si ell guanya, la matarà, i si perd, la deixarà marxar.

Sota aquest argument, comença un feroç diàleg entre tots dos personatges. Molt fidel a l’estil que ens té acostumat en Jordi Galceràn, tot el text de l’obra es converteix en el centre d’atenció de l’espectador. Cada paraula, cada frase, cada crit és una part de la teranyina que atrapa a l’espectador. Gran manipulador de les paraules i gran coneixedor de la llengua catalana, és un plaer escoltar el diàleg, tot i que alhora és un exercici de gran concentració per al públic, per tal de que no s’escapi cap mot, ni cap intenció gramatical.

El diàleg és el fil conductor de l’obra i la interpretació que, tots dos actors fan, és una gran delícia pel públic. Atrapa cada paraula, cada silenci, cada gesticulació. L’ambient és cada cop més tens a mesura que avança l’obra. I, tot i que en algun moment s’escapa un somriure entre alguna de les frases, l’ambient d’angoixa de la situació és més fort i esgarrifador.

La posta en escena, un decorat que ens recorda molt la sèrie “Dexter”, una sala envoltada de plàstic, una taula, dues cadires i la pantalla de projecció dels vídeos, és també esfereïdora i col•labora en la confecció d’un ambient esgarrifós i angoixant.

Cal esmentar la meravellosa interpretació dels actors, tots dos sols damunt l’escenari amb un text vertiginós durant dues hores sense interrupció. És una cursa vertiginosa de paraules i de frases, amb canvis de ritme esbojarrats i, amb canvis de to constants. És un joc de paraules encadenades tot el text, no només durant els jocs, ja que són les paraules les que els alliberaran o els portaran al fatal desenllaç. Tot depèn de les paraules: elles seran el jutge i el botxí de la història. Un meravellós treball d’interpretació que magnifica l’obra.

Rosa Mingorance

PARAULES ENCADENADES
De JORDI GALCERÁN
Cia. Nunquam
Amb Christian Caner i Carla Mercader.
Direcció: Gerard Iravedra.
Jove Teatre Regina