Entrevista a Esperança Camps autora de 'La Cara B'

L’aparició dels cadàvers de dos polítics morts presumptament per la seva relació amb trames de corrupció és el tret de sortida de La Cara B. Per què un títol tan singular com La Cara B? 
Es tracta d’un títol suggerit per l’editor, que m’encanta, per cert... Tenc una relació estranya amb els títols de les meues novel·les i sempre són els amics o els editors els que acaben batejant-les. En aquest cas ve justificat per un moment de la novel·la en què s’explica la forma de vida d’un dels personatges, que té una imatge pública, l’A, podríem dir, i una imatge més fosca que seria la B.

La Cara B explica una història de ficció amb la corrupció política com a tema central. Has utilitzat fets reals com a font d’inspiració?
No, en absolut. Em sembla que si hagués utilitzat fets reals la història seria encara més crua i més desagradable. El que he fet, és clar, és mirar al meu voltant. Això és el que fem els escriptors. Miram i processam. El que veiem ho interpretam a la nostra manera i ho convertim en literatura. Entenc que en aquest cas i sent una novel·la ambientada a València hi hagi la temptació de pensat que poden ser fets reals...

La realitat política valenciana ha arribat a estar tan corrompuda com es pot deduir de la teva novel·la? Creus que queden afers per destapar?
Imagin que en queden molts d’elements per destapar. I crec que sí que la política valenciana ha estat corrompuda. Supòs que és conseqüència del fet que un mateix partit polític ha detentat el poder durant vint anys. En casos així crec que fins i tot puc entendre que humanament es perdi el senderi i algunes persones deixin de tocar de peus a terra, deixin de contactar amb la realitat i confonguin allò públic amb allò privat.  I aquí és quan es cometen els delictes, quan es posa la mà a la caixa...

La dona d’un dels protagonistes sembla ignorar el que hi ha darrera de la fosca història del seu marit. Creus que és versemblant que algú amb qui tens un tracte íntim no arribi a sospitar els embolics de la seva parella?
No sé si és versemblant o no. No sé si quan construïa aquest personatge cercava la versemblança. M’interessava crear un personatge sense moral, o amb una moral molt particular, que viu al marge de la realitat perquè sempre li ha anat molt bé. S’hi sent còmoda. No sé si aquesta dona aguantaria una prova de versemblança, però no passaria per una prova del cotó moral. Em sent còmoda escrivint personatges així.

Ens pot fer cinc cèntims dels teus protagonistes?
És una galeria de perdedors que aparenten ser guanyadors. Tornam al joc de les cares A o B. L’aspirant a escriptor és un hipster que viu al barri de Russafa de València que és el més modernet, no li falta res, excepte moral... L’Helena, la periodista, mataria per una exclusiva, és una crack en el seu ofici però viu absolutament en precari i la seua vida privada és un desastre. El conseller desaparegut, què vols que et digui? De la dona ja n’hem parlat. Apareix també un president de la Generalitat sense personalitat, posat en el lloc per accident i que deixa el càrrec també per accident... Una galeria de perdedors molt mudats que han fet mal a la societat per la seua amoralitat.

Creus que els recents canvis en els governs autonòmics i municipals comportaran una regeneració de la vida política a la Comunitat Valenciana? 
Esper que sí. N’estic certa! Primer perquè les persones que ara ocupen els càrrecs de responsabilitat tenen una credibilitat i un recorregut polític d’honradesa contrastada. I segon, i més important, perquè els ciutadans no tolerarien comportaments com aquests que hem patit en els darrers anys. És impossible que es torni a repetir un episodi tan llarg i tan lamentable com el que hem viscut.

Empar Fernández

La Cara B

Esperança Camps

205 pàgines

Llibres del Delicte

Publicat: maig 2015

Dimensions: 14x21 cm

Gènere: Novel·la negra