Amb 'A Terra les muralles' Joan Maria Bigas ens acosta a l'any 1842 amb una novel·la coral en que parlen l’enginyer Ildefons Cerdà i el cònsol francès Ferdinand de Lesseps durant el bombardeig de Barcelona durant el fatídic bombardeig que va patir la ciutat des de la muntanya de Montjuic.
Una novel•la com “A terra les muralles!” requereix d’un procés exhaustiu de documentació. Ens podries explicar quines són les principals fonts consultades i les dificultats per contextualitzar l’acció?
He consultat sobretot llibres i articles de la història d’aquest període (primera meitat del segle XIX) a Barcelona i Catalunya. En aquest sentit, cal destacar les lectures de Josep Fontana, i les tesis doctorals de Manuel Risques i Celia Romeo Castro. També he consultat biografies d’alguns personatges, com Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol, Ferdinand de Lesseps, etc. Alguns llibres de l’època han estat fonamentals, com “Voyage en Icarie” d’Etiénne Cabet, els de Robert Owen o Fourier, o “Memorias de un menestral de Barcelona” de Josep Coroleu. Finalment, he d’esmentar, per l’emoció que em va produir, la consulta del Dietari d’Ildefons Cerdà en la seva versió original, que és custodiat a l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Contextualitzar l’acció no va ser especialment difícil, atesa la solvència de les fonts consultades. Crec que tinc capacitat per recrear els contexts dels meus personatges a partir de les fonts que consulto o conec. Altra cosa és fer que les actituds i pensaments dels personatges resultin versemblants. És complicat aconseguir que un personatge que parla “en directe” a través de cartes, digui allò que hauria dit i expliqui allò que hauria explicat en aquell moment històric, fa 170 anys, evitant errors importants de concepte. Espero haver-m’hi aproximat. En tot cas, malgrat que la versemblança no sigui possible al cent per cent (ni desitjable), és missió de l’escriptor aconseguir que el lector es cregui que la ficció és real, cal convènce’l i portar-lo cap a un cosmos tancat d’on no pugui sortir fins al final del llibre.
Resulta difícil destriar història i ficció en una novel•la com “A terra les muralles!”. Són verificables les actituds de Lesseps i Cerdà pel que fa al setge de Barcelona?
La resposta en part té a veure amb el que he explicat més amunt. Però, en el cas d’Ildefons Cerdà, cal dir que l’aproximació biogràfica del doctor Fabià Estapé ens fa pensar que es devia comportar com apareix a “A terra les muralles!”. Al capdavall, va ser un home de progrés i involucrat en la política (diputat a Corts per Barcelona, president de la Diputació, va participar en la proclamació de la República i l’Estat Català...) Amic de Monturiol, que era conegut per les seves idees icarianes i republicanes radicals, Cerdà estava convençut de la necessitat d’una nova ciutat igualitària, on tothom havia de tenir les mateixes oportunitats. D’altra banda, és conegut el paper del cònsol Lesseps per evitar que el setge de Barcelona acabés en un bombardeig, cosa que no va aconseguir, però sí pal•liar amb l’evacuació de milers de persones als vaixells ancorats fora del Port. Tot això està documentat i la ciutat li va retre un homenatge uns mesos més tard. En el fons, la novel•la centra la seva ficció no tant en el què van fer Cerdà i Lesseps i els altres personatges reals, sinó en com ho van fer, aspecte que, d’altra banda, dóna un joc extraordinari per a la invenció literària.
Ens podries explicar en què va consistir i com va afectat a la població de la ciutat el setge ordenat per Espartero i el bombardeig posterior?
Es va produir tal com surt a la novel•la. La revolta va començar amb un incident al Portal de l’Àngel i es va estendre ràpidament. L’exèrcit va acabar per abandonar totes les casernes i la Ciutadella, és a dir, la ciutat. Les tropes es van situar entre Esplugues i Sarrià, on va acabar venint Espartero. Més que un setge, els militars només podien esperar que la revolta es calmés o fos aixafada des de Montjuïc mitjançant l’acció brutal i destructiva, com finalment va passar. El bombardeig va començar el dissabte 3 de desembre de 1842 al migdia. Va durar fins a la mitjanit, amb unes 12 hores de projectils llançats des dels canons del castell. 1014 projectils llançats en total, és a dir, més d’un projectil per minut, la majoria bombes incendiàries i granades. 462 cases afectades, a més dels espais públics. Quan el dia 4 l’exèrcit va entrar a la ciutat, els carrers eren deserts. Va anar tornant la gent benestant que havia fugit. La repressió va ser molt dura: van afusellar 13 individus acusats d’insurrecció, i 74 més van ser condemnats a 10 anys de presó. Es va obligar l’Ajuntament a reconstruir la Ciutadella, es van tancar tots els diaris (excepte el Diario de Barcelona), i es va dissoldre l’Associació de Teixidors (una mena de sindicat obrer).
Quines eren les reclamacions del poble barceloní? A quina necessitat respon el crit A terra les muralles?
Les causes de la bullanga o revolta de 1842 són complexes. La lectura del llibre permet formar-se una opinió. Les causes de fons eren el descontentament social per la falta de treball, l’aglomeració dins de les muralles, les males condicions de vida dels obrers, les quintes, els impostos injustos, i l’actitud repressiva del govern. Els revoltats demanaven la caiguda de les muralles, la llibertat d’impremta, el sufragi universal, la llibertat religiosa, la participació del poble en la política, ajudes per als desafavorits i impostos proporcionats a la riquesa. Cada cop que els revolucionaris intentaven enderrocar les muralles, el govern carregava la ciutat amb impostos per reconstruir-les. Amb les quintes, l’exèrcit anava a buscar els nois casa per casa per allistar-los de forma obligada. Els drets de portes ofegaven la ciutat. L’actitud d’Espartero era erràtica i ambigua: tothom (inclosa la burgesia) sospitava que tenia negociacions secretes amb Anglaterra per aconseguir un rescat financer per resoldre els problemes del tresor públic (us recorda alguna cosa aquesta situació?). A canvi del rescat, el govern permetria que els teixits anglesos entressin lliurement a Espanya, sense aranzels, el que venia a representar l’enfonsament total de la indústria catalana i de la riquesa del país, així com la misèria de milers d’obrers que treballaven al sector. Aquesta era la situació explosiva al llarg de l’any 1842.A la novel•la trobem notes destinades a ser publicades, cartes, fragments gairebé de diaris personals... Una estructura complexa i, evidentment, premeditada i calculada fins a les últimes conseqüències. Per què vas optar per aquest tipus d’esquelet per a aquesta història?
L’estructura efectivament està molt pensada. Les cartes són, d’una banda un símbol i de l’altra, un instrument. Són el símbol del tipus de comunicació que existia en aquell moment: a distància no hi havia cap altre mitjà per comunicar-se, i fins i tot dins de la ciutat, la gent s’intercanviava notes contínuament, que eren portades per criats. El 1842 evidentment encara no existia el telèfon, ni tan sols el telègraf. Les cartes són també l’instrument que em permet enfocar l’acció des del punt de vista dels diferents personatges, que parlen en primera persona i expliquen esdeveniments de forma no sempre coincident. Posar-me en la pell de Lesseps, Cerdà, Monturiol o Espartero ha estat un dels plaers més grans durant la gestació de l’obra. També vull explicar que a la quarta i última part de “A terra les muralles!”, les cartes es fragmenten i deixen de tenir autor conegut, com si el punt de vista es trenqués i els narradors esdevinguessin personatges incerts i alienats. El bombardeig que s’està produint també és la causa simbòlica d’aquest esclat de l’escriptura. He volgut fer amb l’escriptura epistolar una transformació semblant a la que el cubisme va representar per a la perspectiva pictòrica, un desdoblament en punts de vista fragmentats i simultanis. Potser he estat massa ambiciós, però espero que el resultat sigui percebut com jo volia, i haver aconseguit arribar al lector amb aquesta inquietud.
Quin és el principal atractiu del difícil moment històric, primer mesos de 1842, que abordes a la novel•la?
Literàriament, els moments de revolta social i conflicte entre els pobles acostumen a ser molt suggerents i productius. Hi ha multitud d’obres que s’esdevenen en contextos similars: des de “Guerra i Pau” a “Viatge al Fons de la Nit”, passant per “Calígula” i “Incerta glòria”. Els personatges són sotmesos al desordre i a la pressió, i això provoca en ells comportaments impulsius que revelen la seva veritable personalitat. A més, les revoltes socials de 1842 tenen més elements comuns dels que en principi caldria esperar amb la presa de consciència actual sobre la desigualtat i les perversions del sistema econòmic capitalista.
D’altra banda, aquests anys van ser els de joventut per a una sèrie de personatges molt interessants i que van marcar la història posterior del país: Cerdà, que va redactar el pla de la nova Barcelona; Lesseps, que acabaria construint el canal de Suez; Anselm Clavé, que va fundar un moviment social i cultural importantíssim; Laureà Figuerola, que va instaurar la moneda comuna a Espanya; Víctor Balaguer, que va donar nom als carrers de l’Eixample; Narcís Monturiol, que inventà el submarí... Només per intentar explicar com imaginaven el futur, ja valia la pena ficar-se en aquesta aventura fascinant que ha estat per a mi “A terra les muralles!”.
Empar Fernández
A TERRA LES MURALLES!
Autor: Joan Maria Bigas
ISBN: 978-84-15307-04-4
Col·lecció: Narratives, 59
14,5 x 23 cm.
Rústica amb solapes
416 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada